Ginecologia femenina, nocions i conceptes

Informació facilitada per la Montse Catalán (Ginecòloga, fundadora de la casa de parts Migjorn, mare, àvia… He de dir amb molta honestedat que és una dona sàvia, molt generosa, amb un gran cor i una gran implicació social) En el taller organitzat per la Montse Guardiola (a Chi de lluna). Recollida, organització i elaboració d’aquest document per la Montse Romero

PAPIL·LOMA:

És un virus, igual que el virus de la grip, o de l’herpes (de les llagues del llavi de la boca). Està en el nostre cos i una temporada potser surt més, en altra menys,. El mateix cos ho regula.

«Som virus, bacteris i pura energia». Veure textos de Màximo Sandín (catedràtic de la Univ. Autònoma de Madrid)

TENIR CONFIANÇA!!!!

El problema no és tant tenir virus i bacteris, és com estem nosaltres mateixes.
: és una prova en la qual t’extreuen una mica de fluït on hi ha cèl·lules per analitzar. Sempre surt que hi ha una mica d’inflamació, i això és normal, no és cap problema. Abans dins dels resultats hi havia una classificació, tipus 1 (alteració lleu), tipus 2 (alteració moderada) i tipus 3 (alteració greu). Dites també displàsies lleu, moderada o greu. O també

CIN I, II, o III, com podeu veure als informes de les vostres citologies.

ALTERACIÓ 1 I 2: En les dues primeres no s’intervenia massa, la Montse diu que el que ella fa és preguntar com va la seva vida, com està amb la parella, la feina…, i que normalment la recomanació és respirar, sentir el que la persona vol i necessita, descansar, nodrir, a vegades canviar alguna pauta alimentària, o introduir algun aliment com per exemple les llavors, fruits secs, llegums, cereals, que són nutrients vius, capaços de germinar i connecten amb l’energia de donar vida, exercicis de Qi gong, posar atenció sobre tu mateixa. Posar atenció i intenció en normalitzar alguna petita alteració juntament amb repòs i els nutrients són la solució.

VIURE ELS SÍMPTOMES COM UNA OPORTUNITAT, el cos és el nostre gran aliat, som cos, com som energia. I quan el cos té algun dolor ens està avisant de què hem de cuidar alguna cosa a la qual no estem dedicant prou atenció. Unes hores intuirem quina pot ser aquesta cosa, d’altres no, unes tindrem l’oportunitat i els recursos per atendre-la i d’altres no. De totes maneres connectar-hi ja és important i ens ajuda a trobar el camí.

ALTERACIÓ 3:Sí que és una lesió una mica més avançada en què potser l’opció més adequada és la intervenció més invasiva, la conització. La conització feta amb cura pot ajudar a eliminar la lesió, sense perjudici d’atendre tots els aspectes de la nostra vida que ens poden estar perjudicant la salut.

Ara la classificació de les lesions s’ha reduït a dos tipus (el 2 i 3 s’han agrupat, ara són tots dos greus) i a més es diu amb una Nomenclatura que fa tenir més por, es diuen ASCUS, que només vol dir que les cèl·lules no són exactament «normals», que tenen alteracions de cèl·lules escamoses atípiques.

Les lesions es classifiquen en dos: LSIL i HSIL que volen dir Lesions de baix i alt grau.

En les lesions d’alt grau s’aconsella fer una conització com hem dit en les de III grau que veiem abans. (És una prova que extreuen un tros del coll de l’úter amb un bisturí elèctric). Pot fer-se una petita conització que no ha de tenir conseqüències posteriors o pot necessitar-se una conització més gran que si s’ha de tenir en compte en posteriors embarassos. Depèn de l’extensió que tingui la lesió. S’han de demanar els resultats. Les dones haurien de tenir els resultats.

MIOMA:

És un cúmul de teixit (pot sortir a diferents llocs del cos, cara, pit, mans, matriu,…) (mioma ve del múscul, fibroma té fibra i surt més freqüent al pit)

Pot créixer fora de la matriu, pot tocar òrgans exteriors, com el colon, la bufeta.

Per notar-se ha de ser molt gran. Els petits són molt freqüents.

Pot créixer en el múscul, pot créixer en l’interior de l’endometri o per la part de fora de l’úter.

A l’ecografia han de sortir les coses amb diferents tonalitats del blanc (l’ós) al negre (els líquids) :Mioma i carn- blanc-gris, vena-negre, quiste-taca negra, pòlip- negre, perquè són líquids.

PÒLIP:

Surt en les glàndules, hi ha una proliferació de glàndules (aquestes es poden donar en diferents llocs, salivals, a les cordes bucals…,). És una glàndula que ha crescut més del compte. Per dins està plena de líquid, compost per sang i sèrum i la secreció de la mateixa glàndula. Té una membrana molt fina, que es pot trencar i dona sagnat.

QUISTE:

També és una acumulació de líquid, es pot donar en diferents llocs, ovaris, la glàndula lacrimal…, es pot reabsorbir per si mateix, de vegades cal buidar-lo i ja està o pot ser necessari treure’l en alguns casos.

OVARIS POLIQUÍSTICS

Dins el procés normal femení, els fol·licles estan dins dels ovaris, un d’ells és el que creix, s’obre i deixa sortir l’òvul en cada cicle menstrual, però de vegades creix més d’un, que no surt i es queda a dins, és un procés normal, no passa res. En l’adolescència es doa molta activitat de les hormones, hi ha més energia, es poden donar més casos en què els fol·licles creixen més, però no passa res. Només en alguns casos en què es donen símptomes que alteren la vida normal serà necessari recórrer a la medicina. Que es vegin diversos fol·licles en una ecografia no vol dir que es tinguin ovaris poliquístics que si ho fossin de veritat podrien donar molta més simptomatologia.

MASTOPATIES FIBROQUÍSTIQUES

En els pits de les dones hi ha glàndules (que si et toques pots notar com granets d’arròs), greix (que és la part que omple el pit) i fibra (que és la que li dóna forma). En funció de cada dona, té més proporció de greix, o de fibra o de glàndules, i això és normal. Quan la medicina diu que es dóna una mastopatia fibroquística és perquè hi ha una proporció de glàndules o la fibra més important. Llavors a les radiografies no deixen veure la part de darrere del pit amb tanta claredat, però això no és cap problema.

Tots ells són benignes.

Perquè surten els miomes, pòlips… No hi han respostes concretes del perquè surten, no hi han respostes automàtiques.

Si no molesten, si no són molt grans no ens hem de preocupar. Són característiques personals.

Himen

És la tercera membrana que cobreix l’entrada a la vagina, és una protecció, igual que les parpelles a l’ull.

Hi ha diferents tipus en funció de cada dona:

molt elàstics, que algunes dones abans de parir encara el tenen molt tancat, que no deixa passar la menstruació. S’ha de fer un tallet amb una gota d’anestèsia per permetre la sortida de la menstruació.

Elàstic i molt fi, que es trenca de seguida i ni es veu que sagni, que es trenquen, com els pètals d’una flor només per saltar o ballar es poden trencar.

Gruixut i poc elàstic, la dona no es pot posar ni un tampó i li fa mal en les relacions sexuals, una petita intervenció, el mateix tallet que hem dit abans amb una gota d’anestèsia ho arregla molt fàcilment, però és molt desconeguda i de fet no té un nom específic. És totalment ambulatòria amb un puntet d’anestèsia local. D’altra banda tothom coneix l’operació de fimosis que es fa en alguns nens.

Referent a la vulva de la nostra filla

És important que li ensenyem les diferents parts, que les anomenem: llavis, clítoris, himen, per on surt el pipi, des de bebè, d’ençà que li neteges els bolquers, és important que la pugui mirar, reconèixer i nomenar.

Webs i articles per consultar:

Nueva Biologia

Máximo Sandín

Documental Papil·loma. Les dones decidim. CAPS. Centre d’Anàlisi de Polítiques Sanitàries.

Revista MyS. Mujer y Salud. Editada pel CAPS.

Article. Reconèixer i nombrar els genitals al néixer. Montse Catalán.

Article. Els ovaris poliquístics

Article. Del dolor al plaer en llibertat