Donant llum a les bruixes

Sobre les bruixes i la seva història: Donant llum a la bruixa

En les rondalles populars de tots els temps i de totes les cultures apareixien les bruixes, meigas, sorgin, xamanas, witch, strega, Hexe, Sorcière…

Bruixa: “Dones enamorades del coneixement, que el van a buscar i el troben”.“ La bruixa està quan la podem mirar i no està quan la mirem, igual que les estrelles, les miris o no estan per brillar”.    Núria Beitia

Bruixa: s. XIII; d’origen incert, probablement preromà, potser de *vroiksa, del cèlt. vroikos ‘bruc’, pel fet d’aplegar-se les bruixes en ermots de brucs

Segons el diccionari: 1. Dona que practica la bruixeria. 2. Dona vella, lletja, dolenta. 3. Fer córrer la bruixa Emprar el suborn o altres mitjans inconfessables per a obtenir alguna cosa.

El món prové d’una naturalesa renovable, cíclica, repetitiva, regenerable, constantment canviant.

Hi ha diferents estudis i investigacions que expliquen que fa molts i molts anys i fins al 1250 aC (aproximadament) en la terra es vivia d’una manera molt diferent de la que coneixem. Una vida que s’organitzava  segons la “Matrística” (concepte après de la Marianna Garcia Legar i del seu llibre «La Rueda de Izpania»). Es veneraven a diferents deesses com Innana, Ereshkigal, Isis, Artemisa… En aquell temps l’ordre de la vida tenia un equilibri entre totes les plantes, animals, persones, éssers… Es venerava la vida, la fertilitat i la capacitat femenina per procrear, s’honraven per igual la llum i la foscor, la vida i la mort, el masculí i el femení, Les troballes arqueològiques demostren que les primeres representacions simbòliques del paleolític fa uns 2,5 milions d’anys (a Àfrica) eren de caràcter religiós i eren figures femenines.

Però hi va haver un moment en la història en què es va lliurar una batalla entre dos aspectes de la psique humana, en un moment crític d’aquesta, quan les funcions racionals i lluminoses, sota el signe de l’heroi i la masculinitat van derrotar a la fascinació del misteri dels més profunds nivells de l’ànima, així la lluminositat era representada per deus solars i la foscor quedava representada per les deesses femenines.

Seguint pels finals de l’edat mitjana (s.V-s. XV) i començant l’edat moderna (s.XV- s.XVIII)

Les bruixes eren unes grans coneixedores de les plantes medicinals i les seves propietats, les quals utilitzaven per a la preparació de pocions, ungüents i amulets per curar a les persones i al bestiar. Eren dones connectades amb la natura, amb elles mateixes i els seus cicles. Moltes de les plantes que utilitzaven estaven relacionades amb els cicles femenins: Abortives, reguladores del cicle menstrual i facilitadores dels parts.

A les bruixes també se’ls encarregava embruixos per aconseguir l’amor, o qualsevol cosa que algú desitgés aconseguir. El desig estava en un punt central i això era una revolució en aquella època tan repressiva, posaven en el centre el que volien fer i no el que havien de fer. Representaven una entrega a la vida (i no al mandat del poder i l’església).

A partir del segle XIII i fins al segle XVIII. La bruixeria va ser perseguida i condemnada, tant per la Inquisició com per l’autoritat civil. Les bruixes són dones que practiquen el curanderismes, l’adivinació i la màgia, però sobretot eren molt sabies perquè coneixien perfectament la natura i això els hi donava un poder. Va ser un moment de canvis socioeconòmics i canvis sociosimbòlics.

Les bruixes practicaven rituals i culte a deesses paganes, una espiritualitat diferent de l’establerta, lligada a la natura, la feminitat i el poder de la dona, que durant l’edat mitjana es va “intentar exterminar” a través de la imposició del cristianisme. En aquesta època la natura era superstició i s’havia de creure en la ciència i en Déu. Per influència del cristianisme es considera el dimoni com l’esperit del mal. La creença  que el dimoni pot posseir la gent comportava que tota persona que es dediqués a curar als altres, a l’adivinació o altres coses “fora del normal”, fos mirada com a sospitosa de tenir contactes amb el dimoni. A les acusades en qualsevol territori europeu se les culpava de participar en festes i orgies amb el dimoni.

La filosofia escolàstica cristiana va donar una base jurídica per a la persecució de les bruixes. L’obra “Malleus Maleficarum” crea una clara figura de delicte de bruixeria i una manera o procediment jurídic per la seva persecució.

Durant l’edat mitjana es cremen vives o es pengen a la plaça, després de ser torturades, prop de mig milió de persones acusades de realitzar actes de bruixeria. A més a més, la resta de membres de la família d’aquestes eren repudiades i marginades per tota la gent. En aquesta època Europa tenia una població aproximada de tres milions d’habitants. Aquesta persecució va provocar molta por, crueltat i patiment en moltes persones.

Aquest escrit és per agrair a les bruixes i totes les persones que han dedicat la seva vida a l’Amor i coneixement de la Natura i de tots els éssers que en ella habitem. Amb la intenció de posar una llavor de llum al seu record, no m’agrada la imatge que donen en els contes tradicionals. Són dones lliures, sàvies, plenes de vida i Amor. Vull agrair a la Sara Cufí, l’Eva López i la Mària Alos per crear juntes el projecte «El laberint de la bruixa», va fer que uníssim el nostre profund sentir de donar llum a les bruixes i que jo escrivís aquest escrit.

La informació exposada està impregnada de la saviesa compartida per la Carme Bosch en el curs “Les flors de les bruixes”, per la Núria Beitia en la formació “El viaje de la mujer cíclica”, la Corral Herrera Gómez en la web mujerpalabra.net, el llibre «La Rueda de Izpania» de la Marianna Garcia Legar i altres recerques personals.

Montse Romero i Morillo